Un 17 de Juliol. Calor i ventilador.

Amb aquests dos personatjes me trob ara mateix, companyia oposada, un pretèn anular s'altre tal si juguessin a colque joc. Tot i ser estiu, costa abandonar es maldecaps (saben quan no se vol que n'hi hagui i compereixen llavors), tot per cupa d'un futur, es meu, què està ara mateix com un equilibrista enfilat a sa corda fluixa, a s'elàstic de ses galletes Maria des dematins. No sé massa bé què pretèn s'homo de ses altures; no pot anar cap enrrera, no sembla que sapi com anar cap envant, i quedar-se allà enmitg no és factible, si cau no ho conta que el món no és gelatina.

Això és lo avorrit per un qui n'és aliè, però a jo m'ocupa i me preocupa. Xerrar d'altres coses ara no me surt, però això no deixa de ser un Inici, un de tots.



P