Ahir vespre, sorpresa. Avui, resaca i realisme. Coses que fa una dotzena d'hores semblaven complicades ara són més complicades, destructives i increiblement atractives. Costa escriure. Intent recomposar peces des mosaic de sa nit d'ahir, del que va passar, les vaig col·locant amb cura i fins i tot així resulta dificilissim. Sa necessitat de recomposició no és deguda a nes tequila, sinó a un cúmul de fets reveladors i nous.
Més o menys va anar així... Avança es vespre, tot està bé, normal. Arriba un punt crític en es que fas alguna cosa, sa cosa que marcarà un abans i un després, molt definits. Fas "sa cosa", en questió de segons tot canvia. Sense saber-ho realment, així s'inicia un efecte dominó d'una dimenssió tal que aconsegueix regirar-me sa vida. Que te regirin sa vida està bé, perque suposa un canvi i un canvi sempre pot ser a millor. Però per experiència, un canvi pot ser complicat, vull dir, no tot és "va ara canviarem això", no. És molt més complicat, hi ha factors externs a tu i jo. Falta sebre com d'importants són aquests factors.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
Hola, que fas?
ResponderEliminar